Copyleft

Cinc malabaristes d’aparença esportiva entren a l’espai i s’escalfen, en al·lusió als ragazzi de Pasolini. Un himne a l’absurditat ressona; l’espectacle pot començar. Tot seguit, s’expliquen al públic les normes de seguretat i les regles del joc. La música arrenca i, amb ella, un diàleg coreogràfic i de malabars que revela les diferents personalitats dels intèrprets i les seves relacions, que evolucionaran al llarg de tot l’espectacle. Copyleft parla de la relació de l’individu amb el grup i de la vitalitat del cos aliada amb la virtuositat dels malabars, en constant evolució amb la música. La poesia es troba en els detalls, en la trobada entre dos intèrprets o amb un espectador, en la perfecció d’un gest de malabars sincronitzat amb els acords musicals.