Queerass(é). Acte I: Càntics d’un cos sense gènere Una figura coberta de guix s’esquerda, es desmunta i deixa a la vista allò que mai no va encaixar. Queerass(é) no representa una identitat: la talla. L’escena esdevé porosa; el públic és a dins, tocat, invocat. No hi ha quarta paret. Hi ha pell, alè, vertigen. Aquesta obra no busca una forma: desfà la forma com a gest encarnat. Entre coreografia de runa i cerimònia indòcil, ressona com una espiritualitat sense temple, feta de cossos que s’ofereixen sense garantia, com habitatges provisionals del desig. La identitat cristal·litzada es trenca i la presència esdevé rizoma, sense origen, sense fi, sense centre. Queerass(é) es mou com un cos col·lectiu en fugida, entre text, moviment i imatge. Va ser creada sense subvencions ni obediència, fora del circuit tanatopolític cultural. Va néixer en una sala d’estar i s’erigeix al teatre com una trinxera encarnada.

